dissabte, 14 d’abril del 2018

La poètica del desert amb el blau més bell

Silbo del dromedario que nunca muere
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustrador: Juan Hernaz
Edició: Lóguez, 2017
Pàgines: 40
ISBN: 9788494705229
Edat: de 9 a 109 anys
Nota: ©©©©©
Preu: 15,50 €

“No lo sé” eran puertas cerradas para Kinti.
Noches sin luna, tormenta sin relámpagos.

Avui us recomano un àlbum il·lustrat preciós, un text poètic embolcallat d’unes il·lustracions bellíssimes. Un llibre ideal per regalar aquest Sant Jordi i tot l’any!

Silbo del dromedario que nunca muere és una d’aquelles meravelles que de tant en tant, cauen a les teves mans. Un llibre preciós que suma l’extraordinària sensibilitat de Gonzalo Moure amb el traç exquisit de Juan Hernaz, sublimant una obra d’art, una oda a la poesia, que enamora al lector.

Sempre que llegeixo textos de Moure em captiva la gràcia i la saviesa amb la és capaç de dibuixar emocions amb paraules. Sap escollir els mots perfectes per transmetre sensacions, aconseguint una literatura onírica, amb una musicalitat i una cadència que et convida a rellegir-lo, descobrint cada vegada nous matisos, no endebades una de les seves màximes és “lo importante de la literatura es lo que sugiere, no lo que dice”. Aprofito per recomanar-vos un altre dels molts títols de l’autor El hombre que entraba por la ventana, un llibre que em va emocionar profundament en la primera lectura i, ara, anys després, segueix fent-ho de la mateixa manera. Així d’especials són les històries del Gonzalo.

En les pàgines d’aquest llibre, trobem, potser, el Gonzalo Moure més poètic. Amb un relat que homenatja els rapsodes, els que s’escriuen en majúscules, com Miguel Hernández i, els desconeguts, però no per això menys importants, com els poetes pastors de terres remotes.


Amb aquesta faula impregnada de bellesa, innocència i drama, amb un missatge d’esperança, com la que transmet la constant presència d'un bubisher*a cada pàgina. El lector acompanya al jove Kinti, en el seu traspàs de la infantesa a la maduresa. Entendrint-se amb la descoberta que representa la màgia de la poesia per al nen, que escolta embadalit l’avi recitant l’Alcorà. L’autor transmet un profund amor pel desert, fruit del temps que hi ha passat.

Com veieu, només per això és evident que Silbo del dromedario que nunca muere és un llibre extraordinari, però els amics de Lóguez, que han cuidat fins al més petit detall en aquesta edició, han apostat per Juan Hernaz que ha creat una ambientació espectacular per a il·lustrar-lo. Sorprèn la capacitat que té per transmetre moviment a les imatges, no us perdeu les guardes on pots sentir el vent bufar des de la pàgina. D’altra banda, aconsegueix una calidesa i una bellesa emocionants que et capturen la mirada inevitablement. Terrossos i blaus predominen en una paleta cromàtica d’un magnetisme excepcional, rica en matisos, elegant i refinada. Un treball sublim! Una col·lecció d’il·lustracions que de bona gana penjaria al saló de casa meva!

Sílvia Cantos

*bubisher és una au que augura bona sort al Sàhara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada