Quan el present remou el passat més profund

La fugitiva

Autor: Blanca Busquets

Edició: Proa, 2018

Pàgines: 288

ISBN: 9788475886954

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 18,50€

Jo ja sé que soc dolenta. I què. Ho soc des de sempre. Doncs ja està.

Hi ha d'haver gent bona persona i gent que no ho sigui tant, en aquest món.

Si no, els bons no destaquen.

Avui us recomano «La fugitiva» de Blanca Busquets, una novel·la impecable, on lentament desfarem una teranyina fins arribar al perquè de tot plegat en la vida, gens plàcida, de la Mireia.

​

Ho reconec. Admiro la Blanca i em captiven les seves històries. Em va robar el cor amb El jersei (Rosa dels Vents, 2006) i des d’aleshores he seguit llegint tot el que ha anat publicant. En aquest bloc us he parlat d’alguns d’aquests llibres i avui us recomano que no us perdeu La fugitiva, una història molt potent que arrenca amb un monòleg genial de la Mireia, tan ben escrit que em semblava escoltar-la escoltant amb una veu rogallosa i rondinaire, amb impertinència altiva.

I és que la Blanca en sap molt, de crear persones i ho dic així conscientment, perquè després de llegir La fugitiva, costa pensar que la Mireia no sigui real. És impressionant la profunditat que la Blanca ha aconseguit imprimir en el personatge de la Mireia, la confusió emocional de la dona, causada per una sèrie d'esdeveniments al llarg de la seva vida, l'han marcat de tal manera que resulta impossible no caure rendit als peus d'aquesta àvia de 92 anys, és més humana que algunes persones que conec! Aquesta dona, aparentment frívola, fins i tot, perversa, amaga un immens dolor, havent patit vexacions i vivint amb terror allà on s'hauria de trobar caliu i confort, agafant-se al cinisme com escut. En més d’una ocasió m’ha portat a preguntar-me: “Haver patit tant, justifica la seva posterior manera de fer?”

La preciosa connexió entre àvia i neta indica ben aviat, que rere aquesta aparença dura i freda s’hi amaga una dona que tem exposar els seus sentiments. La música és, com no podria ser d’una altra manera, present en aquesta novel·la, d’una manera molt poètica, doncs la protagonista interpreta els petits sons que ens acompanyen dia a dia, formant la particular banda sonora de la nostra vida. La novel·la no està exempta de moments durs, molt, passatges que t'encongeixen l'ànima i alhora et fan bullir la sang.

Tot i ser un spin-off de Jardí a l’obaga (Proa, 2016), les dues novel·les poden llegir-se de manera individual, ara bé, permeteu-me recomanar-vos la lectura de les dues, ja que fent-ho, aconseguireu captar la grandesa literària amb què està dotada l’autora, que ha estat capaç de fer pura màgia amb les paraules i, m’entendreu quan us digui la tremenda il·lusió que m’ha fet retrobar l’Aniol!

Blanca Busquets Oliu (Barcelona, 1961) és escriptora, periodista i filòloga. Lletraferida confessa des dels dotze anys, moment en el que va escriure el seu primer conte. Ha publicat diverses novel·les, algunes de les quals ja us vam recomanar en aquest bloc, és el cas de  La casa del silenci (Rosa dels Vents, 2013) i Paraules a mitges (Rosa dels Vents, 2014) i Jardí a l’obaga (Proa, 2016), tres obres sensacionals que l'han convertit en una de les meves autores preferides. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, l'italià, l'alemany, el rus, el noruec, el polonès i el francès. Magnífica escriptora i gran comunicadora, no deixeu escapar la ocasió de llegir-la i escoltar-la, us encantarà!

Llegiu les primeres pàgines

Sílvia Cantos