dijous, 26 de febrer del 2015

Ressenya No puedes besar a quien quieras

Per Mireia Martínez

Títol: No puedes besar a quien quieras
Autor: Marzena Sowa, Sandrine Revel
Edició: La Cúpula, 2014
Pàgines: 108
ISBN: 9788415724773
Nota: ♥♥♥♥

Un petó, un innocent petó és el desencadenant de “No puedes besar a quien quieras”. Una novel·la gràfica, amb guió de Marzena Sowa i dibuix de Sandrine Revel, que captiva de principi a fi.

La història parteix d’una anècdota molt concreta: un nen intenta fer un petó a una nena en la foscor d’un cinema, un gest innocent, un acte de consol. Però, si afegim que ens trobem en una república socialista i en una sessió de propaganda política, l’afer es complica. A partir d’aquí, es posa en marxa la implacable màquina del sistema: interrogatoris, censura, denúncia, vigilància... Actes que estigmatitzen una societat ofegada. En conseqüència, Viktor, el nostre petit heroi, i els seus amics viuen en primera persona la por i l’angoixa a través dels interrogatoris a què són sotmesos per part del director i la mestra de l’escola, figures del règim autoritàries i modèliques. Les preguntes incisives dels botxins fan trontollar l’amistat dels infants, generen retrets i malentesos, i desestabilitzen el seu petit univers.

En Viktor pateix perquè el seu pare és un escriptor que desperta recels i sospites, un artista amb les ales tallades pel règim. Les seves reflexions sobre l’escriptura són especialment interessants. Escriu per assolir una llibertat que l’hi és negada, per a no perdre de vista la seva veritat. L’escriptura com a acte de sinceritat. La necessitat d’observar el món, i plasmar-lo a través de la força i el poder de les paraules.

Marzena Sowa s’inspira en els records de la Polònia de la seva infància per a crear aquesta història, que és alhora un testimoni i una denúncia. Ens mostra la hipocresia del sistema, les màscares i les mentides dels camarades més exemplars, que posen de manifest que són simples titelles d’un teatre grotesc. Sandrine Revel dibuixa i acoloreix la història de Viktor amb tons terrosos, grisos, mancats d’alegria, que encaixen a la perfecció amb l’esperit de l’escenari, així com l’estructura ordenada de les vinyetes de cantonades arrodonides.

“No puedes besar a quien quieras” és el retrat d’una societat oprimida a través dels ulls incrèduls i innocents dels infants, que intenten trobar respostes a una realitat massa complexa. Una lectura molt recomanable que en el darrer moment ens regala un bri d’esperança, de llum.

dimarts, 24 de febrer del 2015

Ressenya Amor prohibit

Títol: Amor prohibit
Autor: Coia Valls
Edició: Ediciones B, 2015
Pàgines: 344
ISBN: 9788466656214
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la de la sempre meravellosa Coia Valls, una història rica en matisos i emocions, una mostra més de l’esplèndida prosa de l’autora.

Durant el primer terç del segle XV Catalunya a penes aixeca el cap després de fams y epidèmies sense precedents. La terra tremola com mai no s’havia vist abans i la vall de Camprodon és l’epicentre d’aquell infern. Sota aquesta desolació neix la història d’amor entre Marc Roselló, un sacerdot cridat a les més altes esferes de l’Esglèsia, i Agnès de Girabent, filla d’un noble rural de La Seu de Urgell, qui vol seguir les passes de metgesses com Margarita Tornerons o la jueva Floreta Sanoga.

«Aviat tindrà de nou a les mans la clau d'entrada al més bell paradís o a un infern del qual també coneix els turments. Durant les pròximes hores la vida hauria de quedar fora de qualsevol predicció, ordre o lament. Tan sols hi val el desig, el de la contemplació, el del so de les paraules, el de la pell, encara. Són hores per al deliri del tot o la infinita tortura del no-res.»

Que ningú es deixi enganyar per el títol, que inclogui la paraula amor no implica que es tracti d’una història ensucrada, ni molt menys! Pareu-vos a pensar com n’és de difícil estimar, sempre ha estat així, els sentiments poden ser nobles i poderosos però les persones som estranyes i mooolt complicades, ara bé, em quedo amb el que la Floreta li diu a l'Agnès en aquestes pàgines quan aquesta li revela el seu secret "Mai no te'n penedeixis d'estimar."

«- Sé el que arrisco. Ho sé, i, malgrat tot, no he pogut...
- Calla! -li va demanar ella amb veu suau, mentre li acaronava els cabells i li barrejava les llàgrimes salades amb l'aigua de pluja que li banyava el rostre-. Ara no hi pensis. No pensis en res més enllà de nosaltres.»

Aquesta novel·la és una història rica en matisos, complexa en la seva trama, amb elements diversos que s’entrellacen per configurar una gran novel·la, un relat apassionant que atrapa al lector i el sedueix. És una gran història d’amor, sí, però també és una història de renúncies, de dones valentes que es neguen a acceptar un destí decidit per els homes, unes creences imposades, és un viatge trepidant per les terres de Camprodón, Vic i Manresa durant el qual descobrirem personatges reals com les valentes Floreta de Sagoga i Margarida de Tornerons, dones que van imposar la seva voluntat de servir com a metgesses malgrat els múltiples impediments de l’època.

Els personatges protagonistes, en Marc i l’Agnès estan tan ben definits, en totes les seves dimensions que si em diguessin que van existir de debò no dubtaria a creure-m’ho, la Coia els ha dotat d’autèntica vida. N’hi ha d’altres, igualment ben definits, fins i tot a Sant Valentí se li prega tant en aquestes pàgines, que gairebé podríem considerar-lo un personatge més de la trama. Una de les coses que més celebro de novel·les com Amor prohibit, és que ens acosten fets i persones reals de la nostra història que, per la gran majoria, ens eren desconeguts, bona mostra d’això són els terratrèmols succeïts entre 1427 i 1428, amb el seu clímax conegut com el Terratrèmol de la Candelera amb epicentre a Camprodón que va arrabassar prop d’un miler de vides.

Per tot plegat, crec sincerament, que aquesta última proposta de Coia Valls és una magnífica novel·la que captivarà als lectors, té tot el necessari per fer-ho, no dubteu més i llegiu-la!

Sílvia Cantos

Bloc de notícies // Parlem de Còmic, 21 de gener de 2015


Per Mireia Martínez


Donem la benvinguda a Nórdica Cómic

L’editorial Nórdica ha estrenat fa pocs mesos una nova col·lecció dedicada al còmic i la novel·la gràfica, Nórdica Cómic. Conscients de la revolada del gènere se sumen a l’aventura d’editar còmic. Nórdica Cómic aposta per obres de gran qualitat literària i acurada edició, dos principis que regeixen la seva fisolofia editorial. En aquests moments, la col·lecció compta amb tres títols imprescindibles: Tiras cómicas de Flannery O’connor, El castillo de Kafka adaptada per David Zane i il·lustrada per Jaromír 99, i Los traviesos de Marion Fayolle.

Des de Parlem de Còmic estarem atents a la nova col·lecció Nórdica Cómic. Sempre és una bona notícia l’aparició d’un nou segell dedicat al novè art!


42 Festival Internacional de la BD d’Angoulême 2015

El palmarès oficial del Festival d’Angoulême de 2015 és sempre una descoberta. Destaquem L’arabe du futur de l’iraní Riad Sattouff guardonat amb la Fauve d’Or (Premi a la Millor Obra) que el pròxim mes de març edita Salamandra Graphic en català i castellà. A Parlem de Còmic estem desitjant llegir-lo!

Remarcar el Prix de la Série (Premi a la Sèrie) per a Last Man, on trobem al nostre admirat Bastien Vivès juntament amb Balak i Sanlaville. I desperta la nostra curiositat, Les Royaumes de Nord 1 de Stéphane Melchior-Durand i Clément Oubrerie, una història adaptada de l’obra de P. Pullman i que ha estat reconeguda amb le Prix Jeneusse (Premi Joventut).

Per a consultar el palmarès complet clicar aquí


33 Saló Internacional del Còmic de Barcelona
Del 16 al 19 d’abril de 2015
Fira Barcelona Montjuïc

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona d’enguany va agafant forma. Si fa unes setmanes, es presentava el cartell, obra del dibuixant Jordi Lafebre, ara comencem a conèixer els noms dels artistes que desfilaran pel Saló. Destaquem autors referents del gènere com Milo Manara, David Finch o José Luis García López. També comptarem amb la presència del matrimoni format per Mary M. Talbot i Bryan Talbot, autors de la novel·la gràfica Sally Heathcote - Sufragista, una interessant novetat d’Ediciones La Cúpula. Frederick Peeters, autor de l’aclamada Píldoras Azules d’Astiberri, que tretze anys després presenta una edició ampliada amb 10 pàgines noves. I, Jérémie Moureau, jove promesa de la BD francesa que presentarà la seva nova obra en el marc del festival, un díptic del jugador de tennis Max Winson amb Dibbuks.


Mireia Martínez

Ressenya Come Prima

Per Mireia Martínez

Títol: Come Prima
Autor: Alfred
Edició: Salamandra Grahic, 2014
Pàgines: 230
ISBN: 9788416131020
Nota: ♥♥♥♥

“La ausencia...
Cuando se alarga demasiado borra las caras...
Es peligroso.”

Come Prima, guardonada amb la Fauve D’or (Premi a la Millor Obra) en el Festival d’Angoulême de 2014, va inaugurar fa poc més d’un d’any el catàleg de Salamandra Graphic. Tota una declaració d’intencions del nou segell editorial dedicat a la novel·la gràfica, apostant per la qualitat i per obres de primeríssima línia.

Fabio i Giovanni Foscarini són dos germans, que després d’anys sense contacte, emprenen un viatge en cotxe de França cap a la seva Itàlia natal. L’objectiu, rendir un darrer homenatge al pare recentment mort. El viatge, una autèntica peripècia per les carreteres secundàries dels anys 60, es converteix en un veritable tour de force entre els dos germans. El petit habitacle del Fiat 500 esdevé un univers particular i familiar on afloren anys de ressentiments i retrets. El Fabio i el Giovanni són dos homenots que desprenen testosterona per tots els porus de la pell. Criden, discuteixen i s’esbatussen, exterioritzant la rancúnia que els corroeix per dins amb un efecte curatiu i purgatori. Serem testimonis de la seva metamorfosi, de com es desprenen dels seus propis fantasmes i enderroquen els murs que els separen, i de mica en mica, la seva relació evoluciona cap al perdó i la reconciliació d’uns llaços que ni el temps ni els infortunis de vida poden trencar.

A Come Prima destaquen tres elements que esdevenen claus en el discurs narratiu: els flashbacks, el color i el paisatge. Els dos germans comparteixen un passat que coneixem a través de diversos flashbacks. Unes vinyetes que recullen instantànies puntuals aparentment inconnexes, però que en flashbacks posteriors es completen i omplen buits per a donar sentit a tota la història. Una història que es remunta a la Itàlia feixista de Mussolini i a la desfeta de la Segona Guerra Mundial amb totes les seves conseqüències. Per tant, els lectors descobrim els secrets del passat en petites dosis, a través d’aquestes imatges evocadores i dels diàlegs reveladors entre Fabio i Giovanni. El tractament gràfic dels passatges de records es diferencia clarament de l’acció actual, amb un fons en to crema i unes pinzellades planes i esquemàtiques en color torrat i blau fosc.

El color té molt protagonisme al llarg de tot el còmic, ja que crea atmosferes i connecta clarament amb l’ànim dels personatges. Alfred utilitza el blau fosc per a les nits plujoses, el taronja intens per a les postes de sol o el violeta per a l’alba. Un univers de color ric i suggerent, que es complementa amb un dibuix ferm i expressiu. En Fabio i en Giovanni traspuen caràcter amb barba de dos dies, celles gruixudes i mirada salvatge.

Per últim, el paisatge que discorre a través de la finestra és part inherent del viatge. El lector gaudeix dels paratges pels quals el Fiat 500 passa durant quilòmetres i quilòmetres. Una natura emfatitzada per il·lustracions a pàgina sencera on el cel i els núvols prenen protagonisme, núvols esfilagarsats que esquitxen el cel de Fabio i Giovanni.

Alfred, nom artístic de Lionel Papagalli (Grenoble, França, 1976), crea una història on the road enèrgica i sensible alhora, que deu el seu nom a una famosa cançó dels anys 60 interpretada per Tony Dallara. Amb episodis tan memorables com una conversa entre llençols blancs que voleien, un descans en un olorós pati de tarongers, passant pel poder alliberador d’un gos que es creua en el camí de Fabio. Una història sobre la redempció personal de l’individu, i de les sorpreses que ofereix la vida. Come Prima és una tornada als orígens i un renaixement que permet albirar nous horitzons.

Mireia Martínez

divendres, 20 de febrer del 2015

Ressenya Aquesta casa està embruixada

Títol: Aquesta casa està embruixada
Autor: John Boyne
Edició: Empúries, 2015
Pàgines: 304
ISBN: 9788497879309
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano una lectura inquietant, on els constants fets inexplicables que se succeeixen, creen una atmosfera de desassossec que manté el lector en un estat de tensió permanent.

Després de la mort del seu pare, l’Eliza Caine es troba sola al món. Només té la companyia dels personatges de les novel·les de Dickens que el pare tant estimava. El 1867, a l’època victoriana, una jove soltera tenia poques opcions al seu abast. Per això, un dia decideix contestar un anunci que demana una institutriu a Gaudlin Hall. A l’estació de tren, unes mans invisibles l’empenyen per darrere cap a les vies d’un comboi que s’acosta. Afortunadament, se salva. Quan arriba a la seva destinació tota espantada només la reben els dos nens, que no li donen explicacions. Realment estan sols, els nens? En aquesta història de fantasmes es fa difícil saber qui o què ens trobarem a Gaudlin Hall, una casa amb finestres tancades i cortines darrere de les quals xiula el vent. Però l’Eliza es revolta contra la por i els misteris.

«Feia tant de temps que estava penjat en aquella paret que potser fins i tot ja em passava desapercebut, tal com sovint ignorem tot allò que ens envolta habitualment, ja siguin els coixins dels seients o els éssers estimats.»

El context històric d’aquesta història es situa en un moment en el qual la dona tenia un paper de mínima rellevància, els seus drets i obligacions es basaven en un masclisme dominant que la relegava a un nivell inferior i això, revolta sobiranament la nostra protagonista que ho expressa amb alguns diàlegs mordaços.

«A la pobra senyora, víctima durant tant de temps d'una violència no castigada, la van arrestar immediatament, ja que, evidentment, agredir el marit era delicte, mentre que agredir la dona formava part de la llista de privilegis conjugals.»

Indubtablement el més destacable d’aquesta obra és l’habilitat amb la qual Boyne crea una clima de tensió que va in crescendo, desembocant en un final frenètic que posa els pèls de punta al lector i, quan tot apunta a que la trama té un final on impera una relativa calma, en la última frase de la última pàgina ens torna a destarotar. Fins al punt que, ho reconec, en més d’una ocasió, mentre llegia, el sentir qualsevol sorollet va provocar una reacció absurdament divertida de pànic momentani, ja que és tan creïble la narració, et sents tan capbussat dins la història que la inquietud se t’encomana.

«Sempre havia estat una d'aquelles ànimes perdudes a qui se'ls envolava la ment durant l'homilia i paraven escassa atenció mentre es feia la lectura. Què se'n podia dir de mi, que ara, en un moment tan crític recorria a l'Església buscant-hi ajuda? I què se'n podia dir de l'Església, que, quan hi anava a buscar consol, no feia altra cosa que riure-se'm a la cara?»

Un apunt més, que no puc deixar de fer, és el caràcter de la protagonista, rebel i inconformista de mena, la porta a protagonitzar diverses escenes poc ortodoxes dins una comunitat de l’època que retrata el llibre, sensacional el diàleg que manté amb el sacerdot en el qual qüestiona creences i el paper de la dona amb tal entusiasme que jo em vaig trobar somrient i assentint amb el cap, pensant, “Ben dit Eliza! Tens tota la raó, no deixis que et convenci!”. En fi, no puc negar, que he gaudit molt amb aquesta novel·la i espero que us animeu a descobrir-la.


Sílvia Cantos

dimarts, 17 de febrer del 2015

Ressenya El blog de Cyrano

Títol: El blog de Cyrano
Autor: Rosa Huertas
Edició: SM, 2012
Edat: A partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
  

Sabeu qui era Cyrano de Bergerac? Per aquells que no, Cyrano estimava a la bella Rosanne però sabia que el seu amor era impossible, per això li escrivia enceses cartes que mai no s’atrevia a enviar-li. Jo també escric a un impossible, tot i que s’assegui al meu darrere a classe.

Amb aquestes paraules se’ns presenta una història que farà les delícies de tots els adolescents, joves i no tan joves que gaudeixin amb les històries d’amor, ara bé, no espereu trobar línies carregades de romanticisme edulcorat, poesies d’institut o drames adolescents, res més lluny de la realitat. Amb aquesta novel·la juvenil, Rosa Huertas, torna a posar de manifest la gran passió que sent per la LITERATURA escrita així, amb majúscules, bona mostra és la gran quantitat de referències que es troben a les pàgines d’aquest llibre: des dels versos de Cernuda, Ángel González, Gloria Fuertes o Goytisolo fins a figures dels escenaris de principis del segle XX com ara Isidoro Máiquez, María Guerrero i el que possiblement sigui el nom que sonarà més, Margarida Xirgu.

Al mateix temps que parlem de figures d’un passat proper, trobem elements molt actuals, com les noves tecnologies i una proposta que crec encara no és prou coneguda i entesa com a bona pràctica per compartir lectures i que a la història sorgeix arrel del llibre viatger d’en Segis el Cyrano, estic parlant del bookcrossing.

Rosa Huertas, llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Múrcia, és professora de Llengua i Literatura a l’IES Europa de Rivas i del Centro de Estudios Superiores Don Bosco a la Universitat Complutense. Col·labora com assessora literària en una editorial de LIJ, les seves dues primeres novel·les juvenils han estat guardonades. Sobra dir que es troba absolutament al seu medi escrivint per a joves i sap com fer-ho per arribar a ells. Penso sincerament que aquest llibre seria una magnífica lectura per alumnes d’ESO i Batxillerat, pel context històric i literari que conté ja que permet una extensió de la lectura a l’aula.

Una novel·la molt ben escrita amb una història que conté tots els ingredients per seduir al lector, com si dels versos més engalipadors del propi Cyrano es tractessin.

Us deixo el primercapítol del llibre perquè pugueu fer-ne un tastet.


Sílvia Cantos

Agenda Literària - Segona quinzena de febrer 2015

L’agenda de recomanacions de l’Històries per aquesta segona quinzena de febrer:

Dijous 19 de febrer, 19:30h
Dòria Llibres Mataró

Presentació del llibre Màxima Discreció de Vicent Sanz Arnau (Edicions Saldonar)
La presentació anirà a càrrec de Pere Manyans, l’editor Francesc Gil Lluch i el mateix autor.
“Les víctimes directes del caos només eren això: víctimes. Tots els altres, com ell mateix, no feien res més que arrapar-se a l’instint de supervivència per intentar surar”.
Ramon Borrull no dubta a agafar qualsevol cas, per perillós que sigui. Perquè el que vol és espolsar-se la misèria de cada dia, i això és urgent. Un mort, una herència, un assassí que s’amaga, una societat que fa pudor de peix podrit, una peixatera de passat més que tèrbol… Sort que la Legió el va espavilar i que ara ja no li fa por res: ni els falangistes ni la Guàrdia Civil ni els maquis. Té un Citroën Traction Avant i una pistola Star «sindicalista», que sol fer servir per treure’s de davant els que li fan nosa. Hi ha molts diners a guanyar i la irrefrenable atracció de l’aventura. La història trepidant d’un detectiu que es mou, al nord valencià i el sud català, entre la mentida oficial i la clandestinitat, que treballa a tant la peça empès per la voluntat d’alliberar-se del món desfet i anodí de la postguerra. Un heroi anònim que es belluga amb la màxima discreció entre bastidors en una societat subalterna i castigada.


Dissabte 21 de febrer, 22:00h
Dòria Llibres Mataró

SOPITOSOS HABITUALS: Nit de novel·la negra amb Joan Ametller, Pere Matallana i Francesc Bechdejú

Un recorregut per la novel·la negra de la mà de tres grans lectors del gènere.




Dissabte 21 de febrer
Llibreria Calders, Barcelona

Presentació del llibre Blitz de David Trueba (Anagrama)
Amb la presencia de l’autor.




Diumenge 22 de febrer, 10:00 h.
Llibreria Índex, Vilassar
ESCRIURE LES EMOCIONS
Adquirir una tècnica d’escriptura que ens permeti passar de la vivència de l’emoció al text.
Millorar el nostre coneixement del món emocional i constatar els beneficis personals d’escriure les emocions.
Aprendre a extreure materials literaris de les emocions i a escriure textos més emocionals i emocionants.
Lloc: Llibreria Índex
Hora: de 10h a 13:15h
Durada: 22 de febrer de 2015 (3 hores)
Inscripció i informació : Llibreria Índex. C/ Miquel Borotau, 8. Vilassar de Mar. Tel.: 937590833
Nombre participants: mínim 6, màxim 10.
Preu: 30 euros
INSCRIPCIONS OBERTES!

Dilluns 23 de febrer, 19:30h
Dòria Llibres Mataró
Presentació del llibre La vida lenta. Notes per a tres dietaris (1956,             1957, 1964) publicat per Destino.
La presentació anirà a càrrec del professor, filòleg i crític literari Xavier Pla, responsable de l’edició i pròleg del llibre, i el periodista Joan Safont.
L’obra de Josep Pla s’acosta molt sovint al diari. No cal recordar els casos del Quadern gris, les Notes per a Sílvia o les Notes del capvesprol, tots ells volums celebradíssims de l’Obra completa. Aquests llibres són, en molt bona part, reelaboracions literàries, fetes de vegades a molts anys vista, dels diaris «autèntics» que el gran escriptor empordanès portava, en la seva escriptura menuda i compacta, en petites llibretes d’ús personal. D’aquestes llibretes en van sortir, ja fa temps, les Notes per a un diari corresponents als anys 1965, 1966, 1967 i 1968, en volums publicats pòstumament per l’editor Josep Vergés. Molt recentment, la recerca en els arxius de Josep Pla ha permès localitzar les altres llibretes conservades on hi ha diaris d’aquesta mena: són les corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. La informació continguda en aquests dietaris inèdits permet accedir al coneixement de la realitat quotidiana del gran escriptor empordanès en uns anys molt importants per a la seva creació literària, i al mateix temps comprovar com l’escriptura era per a ell, dia rere dia, una mena de taula de salvació a la qual no deixava mai de recórrer.
Una aportació autobiogràfi ca de primer ordre. La preparació del text i la introducció van a càrrec del màxim especialista en la literatura planiana, Xavier Pla, que és també el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.


Dilluns 23 de febrer, 18h
Llibreria El Faristol, Calella de la Costa

CATALÀ PER ADULTS
Nivells B2 i C1 per Adults.
Inscripcions fins el 20 de febrer a elfaristol@gmail.com




Dilluns 27 de febrer, 19:30h.
Dòria Llibres Mataró
Presentació del llibre Diccionari Essencial Esteve Albert El primer druida català de Jordi Solé i Camardons (Violana Edicions)
Després de la publicació a Voliana Edicions de "La Memòria de l'Esteve Albert" i "Camins de poesia", ara ens arriba un llibre que farà parlar: "Diccionari Essencial Esteve Albert" obra de Jordi Solé i Camardons.
La presentació anirà a càrrec de Josep Xaubet i la’autor Jordi Solé.
Per construir aquest Diccionari Essencial Esteve Albert. El primer druida català, que vol ser una eina d’informació, de comprensió i interpretació de la vida i obra de l’activista de Dosrius, hem triat els mots o conceptes clau, que defineixen la manera de ser, el pensament i l'activitat de tota mena d'Esteve Albert i Corp; les persones amb qui es va relacionar directament, autors que en parlen, gent que el va influir, associacions o entitats que va fundar o on va col·laborar, mots força albertians, adjectius amb què l’han definit, les ideologies i idees que es desprenen del seu tarannà i la seva obra, els llibres escrits, editats o prologats, els espectacles en teatres o a l’aire lliure, els gèneres literaris que va conrear, les activitats artístiques de tota mena, l’acció política radical; poblacions o comarques on desplegà la seva activitat constant...


Ferran Pizarro

divendres, 13 de febrer del 2015

Ressenya Melodía en la ciudad

Títol: Melodía en la ciudad
Autor: Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Edelvives, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


L’Alejandro viu en una ciutat trista i, com la gran majoria del seus habitants, està destinat a treballar a les fàbriques quan sigui gran. Però un bon dia la caravana d’un circ gitano arriba i l’Alejandro escoltarà per primera vegada les alegres melodies i veurà els balls i les actuacions  del circ. Entre els membres de la companyia hi ha l’Elena, una nena de la seva edat, de la qual s’enamora a primera vista. Junt amb els músics del circ, el nen descobrirà que té un talent innat per tocar la guitarra i, després de superar el rebuig inicial, la seva família acabarà sentint-se finalment orgullosa d’ell gràcies als seus èxits.

La història dels dos nens protagonistes et commou i amb les 14 fascinants il·lustracions que li donen vida, 4 de les quals són a doble pàgina i es converteixen gairebé en obres pictòriques dignes de ser llargament observades. Aquest àlbum es converteix en un imprescindible, en una joia de la literatura infantil capaç d’emocionar a grans i a petits, fixeu-vos sinó en el primer pla de la nena, és tan plena de vida que sembla voler sortir del paper.

L’estructura del text és curiosa, s’inicia amb un pròleg on un narrador que desconeixem ens presenta la història del nen protagonista, tot seguit es narra el conte pròpiament dit, i en acabar trobem un epíleg on la nena, ara convertida en adulta es dirigeix al seu marit, en el que reconeixem aquell jove Alejandro.

Aquest és un d'aquells llibres que presenta diferents nivells de lectura, on els més petits trobaran una història amb un circ ple de personatges pintorescos, cosa que sembla resulta atractiva, aquells que són una mica més gran podran reconèixer la màgia del primer amor, a través de la parella protagonista i, els més grans gaudiran d'una història completa amb molts matisos que a més està vestida amb unes il·lustracions precioses, amb una forta càrrega expressiva que traspassa el paper.

«Llenos de emoción, al abrigo de miradas extrañas, se dieron su primer beso.»

Amb un format generós que permet gaudir plenament de les il·lustracions, al final del llibre s'inclouen les lletres de les cançons que l'Alejandro havia de cantar amb els seus músics de circ. Al país d'origen, a França, es va presentar el llibre (el 2010) junt amb un CD de les cançons.

Sílvia Cantos