dijous, 26 de setembre del 2013

Ressenya El cementiri

Títol: El cementiri
Autor: Gerard Guix
Edició: Columna, 2013
Pàgines: 172
ISBN: 9788466417235
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una lectura carregada d’intriga i misteri, una història situada en un futur no gaire llunyà en el qual la superpoblació mundial condiciona la manera de viure de les persones fins a límits kafkians, una novel·la dotada d’una bellesa fosca.

Des de fa un cert temps està prohibit enterrar els morts per falta d’espai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intenten trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una d’aquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció d’enterrar la seva mare. Ha aconseguit aturar durant algunes hores el procés, però d’aquí a dos dies, com a molt tard, haurà  d’incinerar-la tal com obliga la llei.
En Gerard s’inspira en tres obres magnes de la ciència ficció «1984» de George Orwell, «Fahrenheit 451» de Ray Bradbury i «Els androides somien xais elèctrics?» de Philip K. Dick, al llarg de la novel·la aquells que hagueu llegit algun d’aquests títols hi reconeixereu referències encobertes, amb les que ens adonem que la llavor d’aquest cementiri romania latent des de fa temps, i ara que ha germinat ens ofereix un text fascinant i corprenedor que entusiasmarà als amants de la ciència ficció i també als que no ho sou, no endebades bé podríem estar parlant d’un homenatge a les històries gòtiques de l’incomparable Edgar Allan Poe i per descomptat, els «Cims borrascosos» d’Emily Brontë, obra que devia deixar especial petja a l’autor, per haver anomenat precisament borrascós a... ho sento no us ho puc dir  ;-)
«Has olorat mai les pàgines esgrogueïdes d’un llibre vell?»

I és que si hi ha una constant en aquesta història és un tribut als llibres i a la oralitat, resulta evident que el Gerard n’és un incondicional enamorat, tan pel que són com pel que representen, la llibertat de pensament, les idees que no s’ajusten a la norma o la mateixa capacitat per emocionar-se. M’agradarà preguntar-li sobre la tria concreta de títols que “salva” en un moment del llibre.
I no us penseu que només ens parla de situacions futuristes, dins d’aquest gris i espantós escenari, una societat domesticada i manipulada, ens trobem una jove amb unes conviccions fermes que no es doblega davant les adversitats i que desafiarà el poder, tot i el gran risc que això pot suposar per la seva pròpia integritat física. Isobel representa la llum enmig de la foscor, una llum que brilla quan es troba amb Travis, un peculiar enterramorts que despertarà els seus instints més primaris, regalant al lector algunes escenes d’un erotisme exquisit, amb una tensió sexual latent en un indret tan poc eròtic com és un cementiri la parella protagonista hi trobarà un autèntic paradís.
«No hi havia llum a la cambra ni als seus ulls.
Tot estava lúgubrement apagat.»

Intriga, misteri i coses aparentment inversemblants que a l’hora de la veritat no ho són tant, com els cementiris virtuals de Kanyu Takada, sovint em declaro molt fan de les noves tecnologies, però reconec que no sé fins a quin punt m’agradaria viure una realitat tan virtual com la d’Isobel i Travis. Gaudeixo plenament dels cinc sentits, m’encanta mirar, olorar, escoltar, assaborir i tocar!

I no puc deixar de citar les impactants il·lustracions que Ignasi Font ha dissenyat per acompanyar aquestes pàgines, imatges en blanc i negre amb una força increïble que esdevenen un complement perfecte.

Un relat sorprenent, amb l’inconfusible signatura de Gerard Guix, una novel·la fantàstica que heu de llegir!


Sílvia Cantos

dijous, 19 de setembre del 2013

Ressenya Cartes des de l'illa de Skye

Títol: Cartes des de l’ila de Skye
Autor: Jessica Brockmole
Traductor: Esther Roig
Edició: Columna, 2013
Pàgines: 288
ISBN: 9788466416559
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una lectura emocionant, una història epistolar capaç de commoure i estremir els sentiments del lector que s’hi endinsi. Una novel·la deliciosa que és pura poesia.

Avís per a navegants: «Cartes des de l’illa de Skye» és una novel·la capaç de fer tremolar els cors més durs, aquí una servidora no pot obviar el fet que en alguna ocasió se li han negat els ulls amb algun fragment llegit J

L’Elspeth Dunn no ha sortit mai de casa seva, a Escòcia, a la remota illa de Skye, quan rep la primera carta d’un admirador americà. En David, un estudiant universitari, i la poetessa escocesa entaulen una correspondència en què comparteixen les seves lectures preferides, les esperances més salvatges i els més profunds secrets. I, a poc a poc, entre ells sorgirà una amistat que anirà convertint-se en amor... Però la Primera Guerra Mundial assola Europa i en David es presentarà com a conductor d’ambulància voluntari al front occidental.

Dues dones, dues guerres i una intensa correspondència que s’inicia espontàniament amb la carta d’un admirador cap a la poetessa que acaba de llegir i deriva en una emocionant història d’amor que haurà de superar múltiples entrebancs és el que ens planteja l’autora, l’experiència pròpia mantenint una relació a distància li ha permès plasmar amb gran realisme les sensacions dels protagonistes, estimant-se cada cop més tot i l’enorme distància que els separa.

«Eres tu, Davey. Ets tu. No hi ha poesia a la meva vida sense tu. Sempre has estat la meva inspiració. Abans de coneixe’t, escrivia poesia amb la ploma, i als meus lectors els agradava. Significava alguna cosa per a ells. Però després de coneixe’t, vaig escriure poesia amb l’ànima, i m’agradava a mi. Per a mi ho significava tot.»

Avui dia qui més qui menys coneix alguna parella que s’han conegut via Internet, diuen que la immediatesa de la xarxa atorga una major intensitat a aquestes relacions, ara bé, jo em pregunto, i el misteri? I la dolça espera? I aquell abocar el cor escrivint (amb llapis, boli o ploma, tant li fa!), però amb les teves mans, descriure sense presses els somnis i desitjos a la persona estimada. Llegir les cartes entre en Davey i la Sue m’han fet pensar en el valor de la vida sense presses i, contesteu sincerament, no us encantaria rebre una carta, física, en paper, encara que només fossin unes poques línies d’un amic, admirador,  amant o amor?

Sílvia Cantos

Aquí us deixo un tastet del llibre 

dimarts, 17 de setembre del 2013

Ressenya El Mediador

Títol: El mediador
Autor: Xavier Gual
Edició: La Galera, 2013
Pàgines: 216
ISBN: 9788424645854
Edat: a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la de gran intensitat que captivarà als lectors joves, una història d’amor interracial, on les coses no es posaran gens senzilles per als protagonistes.

En un barri conflictiu d'una ciutat mitjana, esclata una espurna: un menor d'origen magribí mor mentre fuig de la policia. El foc és la barricada que separa uns agents amb ganes de revenja i un grup de nois sense futur amb ganes de revolta. La nòvia del líder dels nois juga una última carta a la desesperada: va a buscar un professor retirat que anys enrere va fer de mediador i coneix els nois implicats. Però el professor només vol fugir dels records que l'arrosseguen a un passat punyent.

Llegir aquesta novel·la m’ha portat el record entranyable del fantàstic musical «Mar i Cel» de la companyia Dagoll Dagom, obra a la que m’atreviria a dir, l’autor ret homenatge anomenant als protagonistes d’aquestes pàgines amb els mateixos caràcters dels amants en la història dels Pirates. Si més no a mi m’hi ha fet pensar, i no endebades l’entorn que acull els “nostres” Saïd i Blanca és també un entorn hostil que enfronta religions i classes, etiquetes de les quals els protagonistes intenten escapar per poder lliurar-se completament a l’amor que els fa bullir la sang.

En Xavier Gual construeix una història molt real, gràcies en part a la seva tasca com a professor de secundària ens descriu situacions i maneres de fer que resulten molt reals i faran sentir especialment identificats als joves lectors, que no tinc cap mena de dubte sabran reconèixer, si no a ells mateixos, a algun company/a de l’institut amb els diferents personatges. En aquest sentit, vull destacar el personatge del professor Garcia, està tan ben definit, té inquietuds i emocions molt reals, amb un present, passat i sense massa esperances posades en el futur, que un cop acabada la lectura, dubtes si el que has llegit és només una ficció o una notícia del diari.

Aquesta és sense cap mena de dubte, una d’aquelles històries que hauria de ser imprescindible en la formació com a persones dels nostres joves, per el seu tractament del racisme i de les llibertats individuals, els valors i la bona prosa, a més de la feina facilitada als instituts amb l’elaboració d’un pla lector «El Mediador» és una proposta a tenir molt en compte en la tria de lectures per part del professorat d’ESO i Batxillerat.



Sílvia Cantos

dissabte, 14 de setembre del 2013

Ressenya Lo que encontré bajo el sofá

Títol: Lo que encontré bajo el sofá
Autor: Eloy Moreno
Edició: Espasa, 2013
Pàgines: 320
ISBN: 9788467035025
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una novel·la preciosa, una història tan humana que inevitablement durà al lector a plantejar-se una pregunta: Sóc feliç amb la meva vida o simplement em conformo amb el que tinc?

La infidelitat, la corrupció política i l’assetjament escolar són els tres grans eixos sobre els que l’autor ha construït aquesta novel·la, la història de l’Alicia. Però com passa a la vida real, una història s’envolta de moltes històries, ben a prop d’ella se succeeixen situacions que canvien (en positiu o en negatiu) la vida de moltes altres persones sense que ella en sigui conscient. I no és justament això el que passa al nostre voltant constantment? Mentre tu llegeixes aquesta ressenya uns pisos més amunt o avall, a pocs carrers d’on ara ets tu, la vida sorprèn, regala alegries i penes.

«Cerré los ojos y comencé a oir lo que nunca había escuchado, porque nunca había hecho algo así. Y es que, a veces, con los ojos abiertos, nos perdemos demasiadas cosas: conversaciones amontonadas, instantes de silencio, cubiertos que chocan entre sí, gustos desde la cocina, alguien que tose y, de vez en cuando, alguna risa.»

Eloy Moreno mostra com ja ho va fer amb la seva anterior novel·la «El bolígrafo de gel verde» (Espasa, 2011), una extraordinària habilitat per la narració intimista, el text flueix de manera natural capbussant el lector en un món de sensacions, on el tacte i la vista canvien els papers, on els silencis diuen més que les paraules i en definitiva, les sensacions parlen recordant-nos que sovint, ens ofeguem a la superfície per por a submergir-nos en allò desconegut.

«Nunca en mi vida me había imaginado siendo infiel, de hecho es algo que siempre había criticado duramente, siempre había dicho que jamás perdonaría una infidelidad... siempre pensé que yo no era la clase de persona capaz de mentir, capaz de tener un secreto así, y sin embargo... siempre, nunca, qué palabras más inútiles.»

La infidelitat, un tabú de paraula que a la pràctica no ho és tan. Tot i viure en ple segle XXI envoltats de modernitat i tecnologia, la majoria viuen pendents del què diran, del que es considera correcte i allò no permès oblidant-se del més important, la seva pròpia felicitat. Això mateix és el que passa a l’Alicia, quan la vida la sorprèn amb antigues sensacions ja oblidades, veurà desfermar-se una terrible lluita entre les seves emocions i la seva consciència.

Per altra banda trobem el Marcos, un policia amb una visió molt particular de la justícia, un peculiar Robin Hood dotat d’un cos i una mirada que aconsegueix fer trontollar les conviccions de tota fèmina a la que s’acosta. Amb ell ens endinsem en una trama de corrupció que va molt més enllà de les altes esferes i, no tinc cap mena de dubte, provocarà que el lector es qüestioni més d’una cosa, aparentment insignificant...

La tercera trama principal, ens presenta una adolescent que viu una situació d’assetjament a l’institut que la portarà al límit d’un abisme. Un tema que no és nou, però malauradament encara avui dia no s’ha trobat la millor manera de tractar-lo per evitar que, algunes vides acabin tràgicament quan ni tan sols han començat a viure.

I Toledo. Aquesta ciutat, de murs de pedra, carrerons estrets i secrets i històries a cada cantonada, és un emplaçament màgic un indret amb un magnetisme especial que ja va inspirar l’universal Bécquer, i que en aquestes pàgines esdevé un personatge més, un de molt especial que abraça totes i cadascuna de les petites (o grans) històries que allà succeeixen.

Addictiva, emocionant i màgica «Lo que encontré bajo el sofá» és una novel·la que no oblidareu!



Sílvia Cantos

dimarts, 10 de setembre del 2013

Ressenya 1714

Títol: 1714
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Edició: La Galera, 2013
Pàgines: 40
ISBN: 9788424648251
Edat: a partir de 7 anys
Nota: ♥♥♥♥


L’àlbum il·lustrat que us presento avui és un clam a la memòria de país, un poema que relata els fets que van desencadenar la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, uns versos carregats de sentiment i emoció envers una terra única, la nostra!


L'11 de setembre és una data assenyalada. Pocs països del món celebren la seva Diada commemorant una derrota. I el nostre n'és un. La defensa de Barcelona el 1714 contra les tropes borbòniques fou cantada i glossada arreu d'Europa, però també fou el preludi d'una nova situació: la dels vençuts. Jordi Sierra recita un poema patriòtic recordant aquella guerra i fent memòria del que som.

«Bon cop de falç, defensors de la terra!
Un altre cop de faç és tot el que vull!
Que vam lluitar en una guerra
per no rendir el nostre orgull!»

Aquest àlbum és un excel·lent regal per aquell que vulgui mantenir viva la flama d’aquesta Diada per diverses raons. És un poema amb molt de sentiment que emociona a tot aquell que senti la terra catalana com a pàtria; és una breu però acurada cronologia de la Guerra de Successió; està il·lustrat per eI fantàstic Ignasi Blanch, amb el seu estil personal i inconfusible, atorgant una gran bellesa estètica a la obra.


Per estimar la teva terra has de conèixer la seva història, la Galera ens ho posa molt fàcil amb aquest títol, no dubteu a aconseguir-ne un exemplar i compartir-lo amb els més petits de casa i entre tots, fem país!

Aquest Bloc s'enllaça amb el d’en Joan Puig i Massuet dins la cadena Blog-via cap a la independència.


Sílvia Cantos

dilluns, 9 de setembre del 2013

Ressenya Temps de cendres

Títol: Temps de cendres
Autor: Jordi Molist
Traductor: Núria Parés Sellarès
Edició: Columna, 2013
Pàgines: 976
ISBN: 9788466416368
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la sensacional, una història sobre la llibertat i l’amor envers els llibres en la que conviuen fets i personatges reals, com alguns dels més destacats membres del clan Borgia amb d’altres creats per l’autor, una obra fascinant, magistralment narrada que captiva al lector.

Em vaig endur una agradable sorpresa quan llegint les primeres pàgines d’aquesta novel·la vaig adonar-me que seguia el fil de la igualment recomanable «Promet-me que seràs lliure» (Columna, 2011), en aquest nou títol ens retrobem amb en Joan Serra i la seva promesa de ser lliure, promesa que el protagonista intenta mantenir costi el que costi, no endebades és un home de principis, fixeu-vos sinó quina declaració d’intencions ens ofereix només començar aquesta història:

«Sóc llibreter i impressor i per cada llibre que vós vau fer cremar a la foguera jo en vaig imprimir i fer circular deu»

La llibertat segueix sent la clau de volta en la vida d’en Joan Serra, ell lluitarà incansable per aconseguir la llibertat física, de creença i de pensament escapant de la por, sens dubte, la pitjor de les esclavituds que limita l’home de forma física, mental i espiritual. La lectura d’aquestes pàgines comporta, inevitablement, una reflexió per part del lector que no podrà evitar preguntar-se a sí mateix “I jo, sóc lliure?”.

«Llibertat. Quina paraula tan bonica!
Però quin concepte tan eteri, tan esmunyedís!»

Jordi Molist torna a mostrar un impressionant domini de la narrativa combinant un apassionant capítol de la història amb la creació d’uns personatges tan complets que te’ls pots imaginar, sabem com són, què senten o pensen, en Joan i l’Anna són tan reals que te’ls arribes a estimar, com també l’entranyable mestre Abdalà, un esclau que possiblement és el més lliure de tots ells. I no només en els personatges, amb la descripció dels fets s’hi reconeix un impecable treball de documentació, mercès al qual els fets narrats al voltant de la Inquisició amb les seves infames fogueres de les vanitats o els estralls causats per la pesta resulten certament corprenedors.

Llegir «Temps de cendres» és descobrir alguns dels capítols de la nostra història on les traïcions i la mesquinesa més vil dels poderosos, conviuen amb aquells que són fidels als seus principis i lluiten per uns ideals en els que creuen fidelment, una ficció carregada de veritats que et porten a recordar allò que diuen que la realitat supera la ficció.

Aquí podeu llegir el primer capítol  

Pàgina web de la novel·la 


Sílvia Cantos

dijous, 5 de setembre del 2013

Ressenya Nuestra Señora de París

Títol: Nuestra Señora de París
Autor: Victor Hugo
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Traductor: Carlos R. de Dampierre
Edició: Edelvives, 2013
Pàgines: 240
ISBN: 9788426384232
Edat: de 9 a 99 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

 
Avui us recomano una meravella sorgida de les mans del meu il·lustrador preferit, una adaptació de la sensacional i més celebrada novel·la de Victor Hugo.

Aquest llibre conté la primera part (volum 1 de 2) de la novel·la més famosa de Victor Hugo, autèntica icona del romanticisme, presentada en una magnífica edició il·lustrada per el francès Benjamin Lacombe que explora en aquesta obra l’època medieval i ens delecta oferint-nos la seva sempre personal interpretació d’un imaginari que ha forjat tres personatges de llegenda: l’Esmeralda, femme fatal; Frollo, arxidiaca maleït; Quasimodo, geperut, borni i de gran cor. I, com a teló de fons, una imponent catedral.


Amb aquesta edició se’ns ofereix una immillorable ocasió per introduir als joves lectors al romanticisme del segle XIX de la mà d’un dels més grans exponents de la literatura universal: Victor Hugo. Aquesta edició del clàssic «Nostra Senyora de París» publicat originalment el 1831 es presenta acompanyada d’una magnífica col·lecció d’il·lustracions del francès Lacombe, en les que una vegada més posa de manifest la seva gran mestria a l’hora de crear imatges amb profunditat i moviment, que transmeten emoció, amb una paleta de colors en línia amb el relat, ocres i tons foscos en la qual destaquen les notes de vermell, gairebé sempre acompanyant la seductora Esmeralda,  unes pàgines que són per sí mateixes, un autèntic regal a la vista.

Per descomptat, no podem deixar de recordar que la tasca de traducció és a cura de Carlos R. de Dampierre, reconegut amb el Premi Nacional de Traducció “Fray Luis de León” per el seu acurat treball, mantenint-se fidel a l’esplèndida prosa original.

Edelvives ha treballat amb cura tots i cadascun dels elements que configuren aquest llibre; una coberta robusta amb relleus, el llom recobert en tela o les guardes que tan sovint són oblidades, s’han dissenyat amb un estil molt afí al seu contingut, cinta de punt de lectura interior i les biografies dels diferents implicats en aquest volum. Tot plegat constitueix un autèntic llibre regal. Si ningú hi ha pensat, no ho dubteu, regaleu-vos-el vosaltres mateixos, sense excusa, si us agraden les històries gòtiques o les il·lustracions de Lacombe, en gaudireu i si, com a mi, us fascinen ambdues, aquest àlbum es converteix en una joia imprescindible en la vostra biblioteca particular.



Per tot plegat, us recomano que no deixeu escapar la oportunitat de gaudir amb aquestes pàgines, de la història i les il·lustracions que la vesteixen, us garanteixo magnífiques estones de plaer narratiu i visual!! 


Sílvia Cantos