No
voldria acabar l'any sense recomanar-vos una història de Nadal, una
d'aquelles entendridores que porta per estendard els sentiments més
humans que tot sovint són oblidats i substituïts per el més
simple materialisme, un autèntic conte de nadal seguint l'essència
del clàssic de Dickens.
La
meva proposta la trobareu publicada per l'editorial Salvatella, es
tracta d'«El mocador màgic»,
una preciosa història que parla del càncer i de l'amor, un amor que
porta a un nen, en Luigi a demanar als reis un únic regal:un
mocador, però no un mocador normal i corrent, sinó un de ben
especial, així el descriu a la seva carta als reis mags:
«Un
mocador màgic per cobrir el cap de sa mare. Un mocador que fos més
bonic que totes les cabelleres rosses de les mares dels seus amics.
Un mocador amb dibuixos i colors que, quan el portés la Bego, la fes
sentir la mare més alegre del món. Però sobretot, hauria de ser un
mocador que la guarís.»
Un
conte dolç i entranyable, carregat d'emoció que ens conduirà a un
viatge màgic fins a París, acompanyant a ses majestats els Reis
d'Orient per acomplir el desig d'un nen que decideix prescindir de
totes les joguines a canvi de veure la seva mare recuperada. Felicito
als autors per haver sabut tractar un tema tan complicat com és el
càncer, d'una manera tan delicada i ben treballada, tant el text com
les il·lustracions són perfectes per compartir-les amb els més
petits de casa i alhora, aporten un bri d'esperança a totes aquelles
famílies que en aquests moments tenen algun dels seus membres
lluitant contra aquest mal.
No
hi ha dubte que en moments difícils, els pares poden trobar
complicat explicar als fills una malaltia i aquest conte els pot
servir com una eina per apropar-se a ells, explicar-los el que està
passant i el que passarà en els propers mesos. El relat està escrit
des del punt de vista infantil, amb sensibilitat i optimisme, i
exposa les situacions difícils d’una manera delicada i dolça,
fàcils d’entendre per als nens i també per als adults.
Si
voleu regalar una història amb l'autèntic esperit del Nadal, aquí
la teniu, us emocionarà, molt bones festes a tots!!
A
l’Arbre Vell una família de conills, un teixó, uns esquirols, un
picot, un mussol, uns periquitos, unes garses i un corb conviuen amb
les mateixes desavinences que qualsevol comunitat de veïns. Però un
dia apareix una gran X pintada en el Vell Arbre. Què significa
aquesta gran X? La Coloma Missatgera no n’està segura, però el
Capità Corb sí que ho sap. Talaran l'arbre! Aconseguiran treballar
tots els animals units per a salvar la seva llar?
En
aquest cas concret, l'arbre vell ens ofereix la possibilitat de
treballar la defensa del medi ambient, resalta la importància dels
boscos deixant al descobert la gran varietat de vida animal que pot
trobar-se en un sol arbre i alhora també ens mostra el gran
avantatge del treball en equip, la importància de la solidaritat i
la cooperació per aconseguir un mateix objectiu.
A
més tot plegat ho fa mitjançant una dolça història farcida de
precioses il·lustracions que la britànica Ruth Brown treballa amb
un estil pictòric amb aires retro que esdevenen un excel·lent
complement a la història, per tot plegat us recomano aquesta bonica faula.
Títol:
El
Prodigi – L'Enginy – El Talent Autor:
Gerard
Guix Edició:
Estrella
Polar,
2012 Pàgines: 416 ISBN:
9788499329765 Edat: a partir de 14 anys Nota: ♥♥♥♥♥
La
trilogia va començar amb una incògnita «Qui,
o què, és l'Axel?»
qüestió
que
se'ns desvetlla
(en part) al
llarg del primer títol, on
el Gerard ens explica
que es
diu Axel perquè als seus pares els agradava Guns’n’roses i
aquest era el nom del líder. Es diu Axel, però es podria haver dit
Odin, per l'oncle de Suècia que mai ha vist, però que cada any li
envia un regal d'aniversari. L'Odin és un personatge misteriós i
inversemblant, i curiosament l'Axel el coneix just quan el seu cos
adolescent comença a patir uns canvis angoixants que l'omplen de
dubtes. I és que l'Axel
encara no sap que li espera un combat molt dur ni que d’aquí uns
anys els llibres parlaran d’ell, el Prodigi, perquè està a punt
de canviar el curs de la història. Sens
dubte un final que ens deixava amb el cor encongit esperant com
acabaria tot plegat, però el cert és que l'autor es reservava una
col·lecció sencera d'asos a la màniga que ens farien saltar d'un
bàndol a l'altre i provocarien canvis d'opinions i sorpreses
constants.
Amb
L'Enginy la història fa
un gir de 180 graus
prenent un nou significat,
fixeu-vos sinó el que apunta la sinopsi:El
sol ha començat a treure el cap tímidament. Tota la ciutat està
tenyida de color taronja i és preciosa tot i el fum que encara
l’envolta després de l’atac d’aquesta nit. Com que no sóc un
vampir, quan els rajos del sol impactin sobre la meva pell no em
passarà absolutament res. Ni me n’adonaré. No són prou potents
per desfer tot el gel que porto a dins. No sóc un vampir,
desgraciadament. Sóc una cosa molt pitjor». I
és que sempre s'ha dit que totes
les històries tenen dues versions. Hem escoltat l’Axel, ara és el
torn de l’Odin i
us garanteixo que la cosa canvia molt respecte a El Prodigi!
Si
amb el segon volum en Gerard mostrava els asos que amagava, amb
«El
Talent» desplega tot un joc de matisos i noves revelacions que
deixen al lector astorat, impressionat o senzillament al·lucinat. A
Barcelona, la guerra continua. Ni l'enginy ni el prodigi no la podran
guanyar. Caldrà alguna cosa més.
«Han
passat massa hores des que tots els habitants de la Terra han perdut
la consciència en aquest son glaçat, i sembla que, com més temps
passi, menys possibilitats hi ha que sobrevisqui ningú. Ni humà, ni
animal. Només els vegetals semblen impunes a aquest son letal. No hi
ha esperança en cap racó del globus. Tots els éssers semblen
adormits en aquest estrany coma que s’ha apoderat de tot el
planeta. Només hi ha vida, i una mica d’esperança, a l’epicentre
de la setena extinció massiva. A Barcelona, la ciutat on en aquests
moments s’està lliurant la batalla del Ragnarök».
Perdoneu
que m'hagi estès tant amb la presentació, però penso que aquesta
trilogia s'ho val, he llegit molt però m'atreviria a dir que aquesta
és una de les millors
sagues
de ficció dirigides al públic juvenil que han
caigut a les meves mans,
però
el que celebro per damunt de tot, és que l'autor ha sabut fer
créixer els seus lectors, si bé el primer títol el recomanaries a
nois i noies a partir de dotze anys, a l'Enginy ja veus un nivell de
lectura lleugerament més complex alhora que el to que pren la
història es torna veritablement molt fosc i
que juga constantment amb el flaixbac,
però et sorprens, trobant-te els lectors de 12 i 11 anys que han
devorat el segon títol talment com si d'en Nixae es tractés, i no
han tingut cap mena de problema a l'hora de seguir el fil, hi ha raó
evident d'aquest fet, en Gerard ha enganxat els lectors, els ha
atrapat dins una teranyina d'emocions i sorpreses constants que
gaudiran d'allò més un cop s'endinsin en la resolució d'aquesta
trilogia, posant finalment noms i història als diferents personatges
que hem anat coneixent, personatges que en ocasions, havien aparegut
subtilment en els anteriors llibres i amb «El
Talent»
han
passat a tenir una nova dimensió que els engrandeix davant la mirada
del lector.
Ara
bé, que ningú caigui en l'error de creure que aquesta és una
trilogia dirigida únicament als joves que juga amb tòpics i
personatges típics, res més lluny de la realitat, la història del
Prodigi està farcida de detalls curosament documentats, esdevenint
una passejada per la història d'Europa fent parada a Roma,
París, Londres, Berlín i naturalment, Barcelona, que
podríem considerar un protagonista més de la saga,
trobarem
magníficament descrits emplaçaments,monuments,
estils
de vida i
fins i tot, personatges històrics. I molt més que això, a «El
Talent»
toparem amb una magnífica dissertació
sobre l'art contemporani a Barcelona amb
una proposta força curiosa d'un
possible nou ús...
Una
altra cosa que us sorprendrà, si més no amb mi ho va aconseguir, és
descobrir una nova dimensió d'alguns nombres: 22, 666, 12... aquesta
història n'està plena, nombres que tenen significats que van molt
més enllà del simple apunt numèric i no podem obviar la música,
una història apocalíptica com aquesta no podria haver trobat un
acompanyant millor que Wagner i la seva imprescindible «Cavalcada
de les Valquíries» que
aporta molt més que una sublim banda sonora a la història.
I
no em resta més que insistir a recomanar-vos aquesta magnífica
trilogia d'el Prodigi, una història fantàsticament ben construïda
que s'ha ficat a la butxaca un munt de joves lectors (d'edat i
esperit), que sense deixar de ser una obra de ficció de zombis i
homes llop, amaga múltiples històries paral·leles que creixen i
s'encreuen enriquint-la exponencialment i que, malgrat pugui
sorprendre a algú farà pensar, fixeu-vos sinó en aquesta reflexió
que fa “la por del desconegut ens empeny al racisme”, ja
ho sabeu doncs, per aquestes festes una lectura molt recomanable per
joves i adults que us farà gaudir, us deixo amb el booktràiler que
han preparat amb el qual podreu completar la idea que us n'heu pogut
fer a través d'aquesta sincera ressenya i qui sap si el més
sorprenent encara ha d'arribar...
El llibre que us presento avui és «Así te quiero mamá», un àlbum
il·lustratels
dibuixos i les frases curtes del qual, reflecteixen com una
mare comprèn, consola, aplaudeix, escolta, impulsa, salva i acompanya al seu
fill sempre. Passi el que passi, és la persona que es troba més a
prop de l’infant, en qualsevol moment i situació. Gabriela Keselman
ha construït una sèrie de situacions quotidianes en les que qualsevol mare s’hi
veurà reflectida i a més, ho fa amb un divertit toc humorístic i alhora
entranyable que dibuixarà un somriure als seus llavis mentre vagi llegint
aquesta història.
Gabriela Keselman és una autora de reconegut prestigi internacional, durant
11 anys va ser redactora i cap de secció de la revista “Ser Padres Hoy” on
també publicava ressenyes de llibres i articles sobre literatura infantil i
juvenil. Té en el seu haver al voltant de 50 títols publicats, dos dels quals
han estat adaptats al teatre per la Companyia Fantasía
en Negro de Burgos. Ha rebut importants premis, junt amb l’il·lustrador català
Pep Montserrat, i també junt amb la il·lustradora italiana Claudia Ranucci.
Novull deixar de comentar el magnífic treball de Lucía Serrano, col·laboradora habitual en les revistes infantils «El Tatano» i «Cavall Fort».
Ha participat en diverses exposicions col·lectives d’il·lustradors, va formar
part de l’equip d’il·lustradors del Projecte «Humanicem els Hospitals» de l’Hospital
Vall d’Hebron de Barcelona. El seu treball ha rebut múltiples reconeixements,
l’últim el Junceda aquest mateix 2012. En aquest àlbum ha sabut jugar amb un
doble estil, que conjuga perfectament amb el doble sentit de cadascuna de les
frases (la interpretació de la mare i del fill) aconseguint un resultat molt
atractiu visualment que capta l’interès dels infants immediatament.
Us recomano de
tot cor aquest títol i us proposo que el tingueu molt en compte si es dóna el
cas que heu de fer un regal a una mare, estic convençuda que li encantarà i aquí us en deixo una mostra per si hi voleu fer una ullada abans.
A l’estiu de 1890
un adolescent parisencpassa una temporada
a Auvers-sur-Oise amb una germana de la seva mare. Allà coneixerà un pintor
acabat d’arribar que sembla beure’s la vida amb cada pinzellada. Aviat es faran
inseparables. Al seu costat, lluitarà contra els convencionalismes provincians,
descobrirà la fugacitat de l’amori
s’enfrontarà a la mort per primera vegada.
Heus aquí un
doble plaer per als sentits, una novel·la inspirada en la vida i obra del
genial pintor Vincent Van Gogh. Merescudíssima guanyadora del premi Lazarillo
2009, «El pintor del sombrero de malvas» és una oda a les pintures de l’artista
holandès, un llibre que hauria de ser referència per totes aquelles persones
que vulguin estudiar el pintor dels Gira sols. És una evidència indiscutible
que Marcos Calveiro s’ha empapat de la biografia del pintor, no en va llegir
aquestes pàgines és com passejar-se per una galeria d’art curulla d’obres de
l’holandès més emblemàtic de tots els temps.
Pàgina a pàgina
la història es construeix, en molts casos a partir de quadres, un dels moments
claus de la història es narra en base a la pintura «Camps de blat amb corbs»,
on els estudiosos han atribuït la presència de corbs com una mena de premonició
de la mort de Van Gogh, l’autor trasllada aquesta mateixa idea al llibre, com
una ombra fosca penjant sobre els caps dels protagonistes. Mentre que una altra
obra memorable com és «La nit estrellada» és constantment referenciada.
La història
presenta el caràcter emboirat de Van Gogh, temible consumidor d’absenta,
l’especial relació que va mantenir sempre amb el seu germà Theo, la seva
vessant religiosa o la gran admiració que professava per Millet. Així mateix en
les seves pàgines trobem novel·lats fets verídics com ara la seva estança a la
pensió Ravoux, la coneixença amb el doctor Gachet i la seva frenètica activitat
artística durant els darrers mesos de la seva vida.Fins i tot, jo diria que li fa un homenatge incloent
les darreres paraules que va pronunciar «La
tristesse durera toujours» (la tristesa durarà sempre).
Una obra dotada
amb una sensibilitat exquisida, que constitueix una lectura agradable, i de ser
possible, realitzada entre camps de blat sota la brisa del càlid sol, per
submergir-se en l’espiral que esdevé l’estada a Auvers del jove protagonista de
la mà de Vincent Van Gogh.